Si això és un home
"Els que viviu segurs
a les vostres cases escalfades
als que trobeu en tornar al vespre
el sopar calent i cares amigues:
considereu si això és un home,
qui treballa en el fang
qui no coneix la pau
qui lluita per un tros de pa
qui mor per un sí o per un no.
Considereu si això és una dona,
sense cabells i sense nom
sense forces per recordar
els ulls buits i el ventre fred
com una granota a l’hivern.
Penseu que això ha passat:
us confio aquestes paraules.
Graveu-les al vostre cor
quan sigueu a casa o aneu pel carrer,
quan us fiqueu al llit o us lleveu;
repetiu-les als vostres infants.
O que se us ensorri la casa,
la malaltia us impossibiliti,
els vostres fills us girin la cara.
Si això és un home"
Si això és un home.
Primo Levi (1919-1987)
El mateix títol del llibre convida a preguntar-nos què és ser un ésser humà i què no ser-ho:
Per a Levi no ser-ho és deixar de pensar, de sentir, de recordar, és deixar que et prenguin el nom i acabar sent una mera màquina que fa allò que li manen, un animal que lluita per la subsistència, arrossegant-se, sense saber què és bo i què dolent, comportant-se com una bèstia.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
5 comentarios:
Si això es un home vol reflexar el que vivien els internats als camps de concentració, en l'ultim fragment utilitza un to sarcastic o mes be una especie de to, que fa que sembli que fos un nazi retraient l'aspecte dels interns.
Sergi Esparza
Adrian García
.:¨:.ALBA.:¨:.
Jo crec que Primo Levi te raò al dir que quan una persona perd les coses necessaries que un home necessita per viure deixa d ser un home, perquè per la situació que està vivint no pot comportar-se com a tal, deixen de pensar com a persones racionals i en l'únic que pensen es la manera com sobreviure i una persona en unes condicions normals no pensa d'aquesta manera. I en les condiciones que ells vivien arriba un moment que més que persones semblaven bèsties.
Penso que Primo Levi té raó.Quan un home perd la dignitat,no és capaç de distingir entre el bé i el mal,passa gana i la seva vida depén d'altres,deixa de ser un home.Si un ésser humà perd la consciència,llavors es converteix en un animal.
Albert.
Jordi:
Primo Lebi, la primera part del poema crec que es refereix a les persones, que no han passat per aquesta experiencia de un camp de concentració, els que no han tingut cap preocupació. El que vol explicar en aquest poema, és que no es pot oblidar el que ha passat en els camps de concentració, perquè si s'oblida., es posible que torni a passar el mateix, i el que s'intenta és que no passi un altre cop, per això escriu una mena de maledicció als lectors.
L'home, i també la dona, mai tindria que haver passat per aquestes circumstancies, només perquè uns homes creguin que sòn superiors.
no estic d'acord amb aquesta visio que tenen del homes. no hi ha dret a que ningu domini la vida dels demes, i molt menys a que et maltractin tant fisicament, com psicologicamente, auquests homes es comportaran com unes besties, ja que li tracten així. ningu te dret a manar en la vida dels demes.
--------
Jesica
Publicar un comentario